Islamisme
Déu en àrab (Al·lāh, الله) La mitja lluna i
l'estrella
La
Meca
Taula
de continguts
- Preceptes bàsics
- La professió de fe
(xahada)
- La pregària ritual (salat)
- L'almoina (zakat)
- El dejuni durant el
mes de ramadà (sawm)
- El Pelegrinatge
- Pautes de conducta
- El Gihad
- Distribució de l' Islam
- L’ Islam al món
L' Islam és una religió
monoteista
abrahàmica, fundada al segle VII
basant-se en l'Alcorà.
Els musulmans creuen que Déu (altrament dit Al·là)
va revelar l'Alcorà al profeta Muhàmmad mitjançant un àngel.
Muhàmmad va recitar aquesta revelació
als seus deixebles, que més endavant van escriure el text sagrat en paper.
L'islam considera Muhàmmad l'últim profeta, que complementa els ensenyaments de
Jesús
i Moisès.
L'islam no és una religió que només lliga la persona i la seva
consciència amb Déu, és una religió social que condiciona la persona d'una
manera total, tant amb les relacions amb Déu com amb tota la diversitat de
relacions socials.
La xara o llei islàmica impregna tots els
aspectes de la vida humana. De cap manera contempla una divisió en vida
religiosa i vida política. Dóna resposta a totes les qüestions que un creient
pugui formular-se i, fonamentalment, indica el camí que, si es segueix,
garantirà la pròpia salvació.
Sovint es representa l' islam amb una mitja lluna, en oposició a la creu del cristianisme.
Aquest símbol
té l'origen a l'Imperi bizantí i ara està present a moltes banderes de països
musulmans, sovint al costat d'una estrella Igualment, el color verd s'associa a
aquesta religió.
Preceptes bàsics
El nucli de la llei islàmica s'expressa en cinc preceptes bàsics, els
cinc pilars de la religió que tot bon musulmà ha de complir: la professió de fe
(la xahada), la pregària ritual (la salat), l'almoina (la zakat), el dejuni
durant el mes el Ramadà (el sawm) i el pelegrinatge a la Meca
(l'hajj).
àLa professió de fe
(xahada)
Davant de testimonis i en els principals moments de la vida, el creient
ha de recitar la fórmula:
لا إله إلا
الله محمد
رسول
الله
«No hi ha cap Déu tret de Déu, i
Muhàmmad n'és el profeta». Per altra banda, per esdevenir musulmà no hi ha
cap ritus d'iniciació o baptisme, només cal recitar aquesta professió de fe.
àLa pregària ritual
(salat)
cops al dia, a hores preestablertes i en direcció a
àL'almoina (zakat)
L'almoina té dues modalitats: l'exercida espontàniament
i lliure per agradar Déu i la reglamentada i obligatòria (zakat) segons la qual
tots els musulmans han d'aportar als pobres i a la comunitat una desena part de
les seves rendes i capital.
àEl dejuni durant el
mes de ramadà (sawm)
El ramadà és el novè mes del calendari lunar i és el mes en el que
començà la revelació de l'Alcorà. Des de l'alba a la posta del sol, el fidel
s'ha d'abstenir de menjar i beure, de fumar i de tenir relacions sexuals.
àEl Pelegrinatge
El cinquè pilar bàsic de la fe islàmica és el Pelegrinatge als llocs
sants de la Meca.
Aquest Pelegrinatge s'ha de portar a terme, almenys, un cop a la vida, però és
només preceptiu per a aquells fidels capacitats que disposin de mitjans per a
poder-lo efectuar.
El Pelegrinatge pot acomplir-se de dues maneres diferents: la visita
estricta als llocs sants de
Pautes de conducta
Òbviament, a més d'aquests cinc preceptes bàsics, la religió islàmica
estableix altres pautes de conducta i, al mateix temps, manté costums preislàmics propis de la terra on es va formar.
- Es manté la
prohibició de menjar carn de porc i la carn d'animals que no hagin estat
sacrificats d'una determinada manera.
- Segons alguns
corrents jurídics, es prohibeix beure vi i altres begudes alcohòliques.
- Tot i que amb
interpretacions variables, existeix una forta reticència a crear imatges
d'homes i d'éssers vius. Déu és l'únic creador d'imatges, fer-ne és voler
imitar Déu.
El gihad
Sovint s'ha afirmat que l' Islam té un caràcter combatiu a conseqüència
de la predicació a favor de la «guerra santa». Certament, la paraula àrab gihad
s'ha traduït com a guerra santa. Ara bé, aquest concepte significa «esforç
especial a favor de l'islam», un esforç dirigit
tant contra l'enemic interior, dins de cada musulmà, com contra l'enemic
exterior, quan l'islam es veu atacat. Només és justa
la guerra d'autodefensa.
