El budisme és una "doctrina
filosòfica oriental" basada en els ensenyaments de Siddharta
Gautama (el Buda històric). Una branca d'aquesta doctrina
esdevingué, amb el temps, un sistema religiós.
Aquesta filosofia es va originar a l'Índia
al segle VI aC
i es va escampar cap a l'Àsia Central, el Tibet, Sri Lanka, el sud-est de l'Àsia, la Xina, Corea i el Japó.
Avui en dia el budisme també ha esdevingut relativament popular en el món
occidental. Es calcula que hi ha entre 230 i 500 milions de budistes al món.
Els relats sobre la vida de Siddharta Gautama estan barrejats amb mite, llegenda
i simbolisme.
Això és deu a que, més enllà del seu simple interès biogràfic,
aquestes històries són vistes com un guia per a la vida dels seus seguidors, en
la qual els diferents episodis clau constitueixen metàfores
dels processos de crisis i recerca espiritual del ser humà.
Siddharta era fill d'una família rica i influent. A l'edat de 29 anys va
abandonar tot el seu benestar i va iniciar una vida d'asceta
errant. Es va endinsar el en coneixement dels Upanishads i, a l'edat de
35 anys, després de restar immòbil al peu d'un arbre durant 49 dies, va
descobrir el misteri de l'alliberament, el nirvana. Així, és va convertir en el
"Buda", l´"Il·luminat". Va morir a l'edat de 80 anys.
Després de la il·luminació, va iniciar la propagació del seu dharma
o "veritat budista". El Sermó de les Quatre Nobles Veritats el condensa i en
constitueix el nucli:
· Primera Noble Veritat: tota existència està impregnada de patiment,
de pena, de frustració davant la caducitat d'un món en constant canvi. Tot és
essencialment fugisser.
· Segona Noble Veritat: l'origen del patiment es troba a l'afany de
viure, al desig d'actuació, de plaer, de possessió.
· Tercera Noble Veritat: el patiment se suprimeix aniquilant la set
de viure, de gaudir, d'actuar. L'extirpació radical dels desigs i passions ens
condueix a una serenitat i tranquil·litat absolutes. És el nirvana.
· Quarta Noble Veritat: el camí que condueix al nirvana és el noble
camí dels vuit passos. Qui el segueix s'apropa a la il·luminació.
Els vuit passos són els següents:
Els ensenyaments de Buda Sakiamuni en una primera etapa van ser només de
tradició oral i es van consignar primerament en el Cànon Pali.
Aquest és el que regeix en exclusiva el budisme anomenat theravada o hinayana,
que es considera dipositari dels ensenyaments originals de Buda que condueixen
a l'alliberament de l'existència cíclica (samsara),
al nirvana. Aquesta és la forma de budisme que es practica avui en dia a Sri Lanka,
Tailàndia,
Birmània,
Cambodja
i Vietnam.
Segles després, i en llengua sànscrita,
apareixen uns textos ("sutras") que reclamen el seu origen directe de
Buda, i conformen la tradició mahayana que floreix a l'Índia i s'estén i practica avui
en dia a Tibet,
Mongòlia,
Xina, Corea i Japó.
La tradició mahayana és la dels "bodhisatvas" que lliguen el seu
despertar espiritual al de la resta dels éssers a través de la pràctica de la
"bodhichita" (l'esperit del despertar).
Segons el budisme, tots els éssers amb consciència (això exclou només el
regne vegetal) viuen en un cercle d'existència mort-renaixement controlat per
la llei de causa i efecte. A aquesta existència cíclica en móns o universos més
o menys desafortunats, però sempre plens de sofriment, n'hi diuen samsara. El
samsara, segons el Buda, no té un principi però té un final individual per a
aquells que puguin alliberar-se'n. A aquest alliberament n'hi diuen nirvana, literalment
"més enllà del dolor o sofriment". De manera complementària, el
budisme mahayana reconeix un despertar superior, abocat al treball pels altres.
El treball interior que proposa el budisme inclou reconèixer en quina
forma el samsara, on hi ha sis regnes, entre el qual hi ha el dels humans, ens
condueix a aquests renaixements plens de misèria (Primera Veritat Noble), i
aquest reconeixement (Segona Veritat Noble) ens pugui conduir a l'alliberament
del samsara (Tercera Veritat Noble) a través del camí budista (Cuarta Veritat Noble).
Breument, la moralitat i ètica budista es recolza en els principis de no
ocasionar dany (ahimsa)
i la moderació (el camí del mig). Segons els ensenyaments budistes, els
principis ètics estàn determinats per l'examen de si una acció qualsevol podria
ser potencialment nociva o perjudicial per a un mateix o pels altres, i és
aquesta acció que s'intenta evitar. En el budisme s'utilitza molt l'expressió
de ment hàbil, que és aquella que evita totes les accions propenses a causar
sofriment o remordiment. L'esforç i la intenció emprats determinaràn la càrrega
moral de l'acció.
Vegeu també