Protestantisme

El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església Catòlica arran de la Reforma del segle XVI, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars. Es considera una de les tres branques principals del cristianisme, juntament amb el catolicisme i l'Església Ortodoxa

Història

El terme protestant originalment es referia al grup de prínceps de les ciutats imperials alemanyes que van protestar en contra de la decisió de la Dieta de Speyer de 1529 la qual va fer vàlid l'Edicte de Worms de 1521. Aquest edicte va prohibir els ensenyaments luterans dintre del Sacre Imperi Romà. El 1526 la sessió de la Dieta havia acordat tolerar els ensenyaments luterans (sota la base de cuius regio, eius religio) fins a que es realitzés un Concili General per a discutir els ensenyaments, però, atès que les forces catòliques ja havien aconseguit prou força el 1529 van decidir acabar amb la tolerància sense esperar la resposta oficial d'un Concili.

No obstant això, en un sentit més ampli, el terme protestant va començar a utilitzar-se per a referir-se al moviment de separació de l'Església Catòlica, l'inici del qual van ser els qüestionaments de Martí Luter. Així doncs, qualsevol denominació cristiana que es va separar de l'autoritat papal després de la protesta de Luter, s'anomena protestant, encara que no tingui cap connexió històrica amb el moviment luterà.

Com a moviment intel·lectual, el protestantisme va créixer a partir del Renaixement i de les universitats, atraient principalment als intel·lectuals, polítics, professionals i artistes. La nova tecnologia de la impremta va permetre que les idees protestants s'estenguessin ràpidament, i va permetre la producció massiva de Bíblies en llengües vernacles. Les idees protestants socials de la llibertat de consciència van antecedir els desenvolupaments de democratització i fins i tot la Il·lustració dels segles següents.

Teologia bàsica del Protestantisme

Els protestants van creure que l'Església s'havia desviat del missatge pur de la justificació davant de Déu per mitjà de Jesucrist, fins al punt de vendre salvació i perdó econòmicament. Els protestants van creure que era necessari retornar a la simplicitat de l'Evangeli. Encara que hi ha diferències en les característiques doctrinals, totes les famílies protestants comparteixen aquesta doctrina bàsica.

Els cinc punts de la teologia protestant

Els protestants van establir la seva teologia en cinc punts:

• Solus Christus (Solament Crist)- Per als protestants la salvació només prové de Jesucrist. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catòlica que establia que la salvació era possible per mitjà de la intercessió dels sants ja morts, de la Verge, o fins i tot, per la venda d'indulgències.

• Sola scriptura (Solament l'Escriptura)- Per als protestants la Bíblia (canònica) és l'única Paraula de Déu i havia de ser accessible i interpretada individualment per tots els creients. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catòlica que establia que l'Escriptura només podia ser interpretada per la tradició apostòlica del Magisterium (és a dir, el Papa i els concilis eclesiàstics) i que les tradicions catòliques històriques tenen la mateixa autoritat de la Bíblia. També s'oposava a la creença catòlica que la Bíblia només es podia llegir en llatí (i pels sacerdots) i no pas en les llengües del poble.

• Sola fides (Solament la fe)- Per als protestants la justificació davant de Déu prové per mitjà de la fe en el sacrifici de Jesucrist en la creu; les obres bones són l'acompanyament o la resposta de l'home a la salvació de Déu. Per als protestants afegir obres bones per obtenir la justificació volia dir que el sacrifici de Jesucrist havia estat incomplet. Aquesta doctrina s'oposava a la doctrina catòlica que establia la justificació per mitjà de les obres meritòries, la penitència, les indulgències, les misses per als morts, el purgatori o qualsevol altre fonament que s'hi afegís a l'obra redemptora de la creu.

• Sola gratia (Solament gràcia)- Per als protestants la salvació prové de la gràcia de Déu, i no pels mèrits del pecador; la salvació és un regal (do) de Déu. La doctrina de la gràcia estableix que ningú no pot complir tots els manaments de la llei, i per això, ningú no pot salvar-se a si mateix. La salvació s'ofereix al pecador per mitjà del perdó i de la gràcia rebuts després del penediment que produeix un nou naixement.

• Soli Deo Gloria (Solament la glòria a Déu)- Per als protestants la glòria pertany només a Déu, ja que ell ha fet tota la obra, no només per mitjà del sacrifici de Jesús en la creu, sinó per permetre que per mitjà de la fe l'home pugui ser salvat. Els protestants van creure que cap home (ni les seves institucions) no és digne de la glòria que pertany únicament a Déu.

L'eucaristia

La doctrina catòlica de l'eucaristia (anomenada també comunió o Sant Sopar) està basada en el dogma de la transubstanciació, que ensenya que les substàncies del pa i del vi emprats en la missa es transformen en el cos, sang, ànima i divinitat de Crist. Els protestants es van oposar a aquest ensenyament, encara que no hi ha una doctrina única per a totes les famílies del protestantisme. La majoria d'elles, però, creuen que Crist està present durant el Sant Sopar, i que el pa i el vi són només una representació de la salvació per mitjà del sacrifici corporal de Crist.

El Sacerdoci dels Creients

Basada en 1 Pere 2:9, aquesta doctrina estableix que tots els creients tenen el mateix accés a Déu en fe i adoració, i remou tota mena de jerarquia espiritual del cristianisme, encara que en diferents graus depenent de la denominació. La funció pastoral (líders o sacerdots protestants) és només una funció de direcció i ensenyament, però tots els creients per mitjà de la lectura de la Bíblia i les oracions, poden comunicar-se amb Déu.

Principals famílies del protestantisme

Aquestes són las famílies principals del moviment protestant agrupades d'acord a les característiques específiques de la seva doctrina. Cada família, però, conté varies denominacions o esglésies independents.

• Anabaptista i Baptista
• Anglicana i Episcopal
• Assemblees de Germans
• Calvinista, Presbiteriana i Reformada
• Luterana
• Metodista/Wesleyana i el Moviment de la Santedat
• Pentecostal i el Moviment Carismàtic
• Quàquera

Les esglésies Unitària i Universalista comparteixen algunes característiques del protestantisme, com ara les formes de culte i l'organització congregacional, i sovint són classificades com a esglésies liberals.

El terme "evangèlic" o "evangelisme" en un sentit ampli, ha estat utilitzat per a definir a tots el grups protestants, ja que cerquen la "puresa de l'Evangeli", des del començament de la Reforma. Diverses esglésies luteranes encara utilitzen l'adjectiu "evangèlic". El segle XX el terme evangèlic ha estat utilitzat per a referir-se als grups, denominacions, o fins i tot famílies protestants que utilitzen el mètode d'evangelització (predicació de la doctrina) i que creuen en el testimoni i la conversió personal. Avui, en alguns països, el terme "evangèlic" s'ha convertit en sinònim de "protestant". Un error comú és confondre el terme "evangèlic" per "evangelista". Els evangelistes van ser els autors del evangelis. Els quatre reconeguts per les diferents esglésies cristianes són: Mateu, Marc, Lluc i Joan.

El protestantisme està forta extès però els deu països amb més protestants formen el 50% dels seus fidels. Aquests són: Estats Units, Anglaterra, Nigèria, Alemanya, Sud-àfrica, Brasil, Xina, Indonèsia, Kenya i República Democràtica del Congo.

ß Pàgina principal

ß Cristianisme